Ella és la perla,
la espurna que engega
el foc del meu cor,
es l'amor que goteja
aquestes parets,
i l'estimo.

Ella pot robar-me els petons
i arrancar-me els somriures,
també, donar-me la vida,
si s'escau, o... deixar-la suspenent
en l'aire que esbufego.

Costa, però certament,
i amb la mà tapant els meus bategs,
puc dir que n'estic enamorat,
que em pren,
i desprén tot el que m'atrapa.

Honestament, m'encanta.
I jo no soc, més que un pèndol
al compàs de les notes del seu amor.

Un petó
que regalima entre les llágrimes,
amb regust de nostàlgia.

GGG