Ella és la perla, la espurna que engega el foc del meu cor, es l'amor que goteja aquestes parets, i l'estimo. Ella pot robar-me els petons i arrancar-me els somriures, també, donar-me la vida, si s'escau, o... deixar-la suspenent en l'aire que esbufego.
Costa, però certament, i amb la mà tapant els meus bategs, puc di que n'estic enamorat, que em pren, i desprén tot el que m'atrapa.
Honestament, m'encanta.
I jo no soc, més que un pèndol al compàs de les notes del seu amor.
Un petó que regalima entre les llágrimes, amb regust de nostàlgia.