sábado, 2 de enero de 2010


Azul de mar sin fondo,
viste tus ojos de coral;
y los segundos, dictadores,
mueren en tu boca manantial.
Tus labios sin beso errante,
evocan el sabor amargo
de un adiós prematuro,
flor de primavera en letargo.
Y tus sueños duermen
en el regazo de mi almohada,
y la luna busca loca
tus huellas en su espada.
Genís

2 comentarios:

  1. aisss loveeet esque mencantes tant!!!
    T'ESTIMOOO SEMPITERNAMENTT PER SEMPREEE INFINIT SENSE PORR I AMBB TOT EL QUE TINC.

    ResponderEliminar
  2. tuu si que m'encantes pixuurrins!
    ets més que perfecte, no et canviaria per res del món!!

    Teeestimuuu multissim més que infinit, i a més in creixendo! xdd

    (K)(K)(L)

    ResponderEliminar